Monthly Archives: Mai 2013

RELAT 1.

HELENA ERA UNA RUNNER QUE NO CONEIXIA LA DERROTA PERÒ AQUELL DIA VA JUGAR BRUT (…)

Des del dimarts passat notava que les cames li fallaven, just a ella que havia guanyat totes les carreres que s’havien fet al món en els últims 30 anys, no havia tingut opció. Perquè desprès de 30 anys plens d’èxits, el seu cervell no admet que ja no té les mateixes forces que abans, és per això que juga brut com mai ho havia fet. Quant ja tranquil·lament ho reconeix, demana un redez vous a una bruixa, per que li fes una poció i li torne la vitalitat perduda. Així, es va veure obligada a tornar a Vila-real a menjar un plat de paella i una pilota de frare.

Era perfectament coneixedora de les regles del joc: les pilotes de frare, de la Giménez, de Vila-real eren l’elixir per excel·lència, qualsevol necessitat imperant de cada individu quedava automàticament coberta al menjar-ne una i clar, les bases de la cursa les prohibien obertament.

Alguns asseguraven que combinades de postres amb una bona paella de casa, et portaven directe a les portes de la glòria. I clar, Helena volia ser la més runner de tota eixa glòria. El pitjor de tot es que va optar per combinar el deliciós flam i la deliciosa paella amb un gram de cocaïna que va comprar als seus amics d’Almassora. Ara sí, havia trencat les regles i s’enfrontava a 6 anys de sanció si el comitè de competició se n’adonava del seu joc brut.

Encara que el comitè l’espantava, va fer molt bé, va cridar a l’Home amb el cabell pintat per demanar ajuda. l’Home amb cabell pintat va lidiar amb la situació i a la va ajudar per evitar qualsevol tipus de sanció, després que això, ella va començar a córrer i córrer i córrer…era imbatible! sentia q tenia el control, quedaria la primera ho podia pressentir!!!

De tant, en tant, però, li entrava el desànim, portava 30 anys menjant paella i pilotes de frare com a postres, cada diumenge, i ara pressentia que el proper trencaria la sacrosanta tradició. Havia de marxar a Barcelona en la Diada de l’Èxode Local i una dona com ella, famosa i de l’alta societat, no podia dir que no, seria tractada d’elitista, d’estranya i fins i tot de traïdora si no acabava mesclant-se entre els militants del Partit Groc i pujant a un dels 173 autobusos, abigarrats com llaunes de tonyina, que els Senyors de l’Opi del Poble havien preparat amb tanta cura. No eren temps de bonança, precisament, el pa anava escàs i una dona com ella que també havia contribuït, amb el circ de les curses de velocitat, a distreure els ciutadans, ara no podia dir que no.

Després d’una bona estona de dubtes, ho tenia ja decidit: amagaria la petita farmaciola dins d’una senzilla motxilla d’esport -a joc amb el xandall- i plantaria cara a les al·lèrgies i la claustrofòbia que sempre li havia provocat l’olor a multituds. Al capdavall és el preu de la fama que s’havia guanyat i amb el que somniaven tants pares per als fills, tot obligant-los no solament a córrer sinó, a més a més, a pegar-se puntades entre ells amb l’objectiu d’introduir un objecte esfèric entre les jambes i el dintell d’una senzilla porta d’un blanc brillant, quasi immaculat.

No obstant això, la respiració accelerada de la resta de runners que la seguien i la taquicàrdia que començava a provocar-li la cocaïna que havia ingerit amb el flam, la van fer tocar de peus a terra i es va tornar a centrar en la carrera. Fins que l’aparició d’un enorme mamut color verd maragda enmig de la ruta va provocar el caos entre les persones assistents. Però Helena no tenia por, la victòria i l’efecte d’aquella droga la cegava.

La gent li cridava: “compte!!” Però Helena no sentia ningú, estava concentrada en el ritme que marcaven les seues cames juntament amb els seus polsos, i encegada com estava, travessà el mamut sense despentinar-se ni un pèl. Es creà un silenci sepulcral… Tothom sap que la sang de mamut verd maragda és tòxica per ala humans… Helena començà a endormiscar-se, i enlloc dels polsos, començà a sentir una veu al seu cap que deia: “Vés gita’t! Vés gita’t!”

Text:

Helena Broch Pesudo
Jose Pons Monzó
Javi Simón
Hu Go
Imma Usó
Toni Pitarch
Balms Freckles
Lola Martí Valls
Anna Serra Rubert

Il·lustració:

Laulauenlaseuatinta

Posted by lalaulau in IL·LUSTRES AMISTATS IL·LUSTRADES