wpid-2012-12-05-14.08.26.jpg

 

Els llums s’han apagat, han tret el pastís.
Aplaudien els pares, els tiets i els amics,
tots alhora, agrupats en un únic crit:
que demane un desig,
que demane un desig,
que demane un desig,
que demane un desig.

I tu, nerviosa,
com sempre que et toca ser en centre d’atenció,
has fixat els ulls en un punt imprecís del mejador

Un segón, dos segons, tres segons, quatre… i cinc

Els teus ulls que bancaven buscant un desig
les espelmes cremaven i alguns dels amics t’enfocaven amb càmares de retratar
una veu comenta: que guapa està
i jo en el fons m’acabava el culet de la copa
decidit a trobar un raconet adecuat
per fer-me petit petit,
del tamany de una mosca
del tamany de un mosquit

Per un cop empetitit sota els tamporets
i la taula allargada pels dos caballets
fent-me pas amb prudència per un entramat
de sabates d’hivern i confeti axafat

i has brindat maleint la llargada dels meus nous passeigs
i amagar-me entre un tap de suro i la pared
just abans que no em menje el collons de gatet
i escalar les cenefes del teu vestit
i falcar el peu esquerre en un descosit
i arribar-te a la espatlla
i seure en un botó

i agafar un pel solt
amb un sol tiró
enganxar-te un cabell
i impulsar-me en un últim salt final
i saber el teu desig travesant la pared del llagrimal

Ara un peu, ara un braç, ara el tors, ara el cap
i ja dins del desig veure si ha ha bon ambient
repartir unes targetes
ser amable amb la gent

i amb maneres de jove discret i educat
presentar els meus respectes a la autoritat
escoltant amb atenció batalletes curioses als mes vells
fent-me fotos gracioses amb altres il.lustres viatgers
i amb un home amb corbata que no se qui es
i en un núvol de somnis que tens a l’abast
i altres que ho sent-ho pero ja mai viuràs

detectar un caminet que m’anyunye del grup
o una ombreta tranquila on desapercebut
estirar-me una estona i per fi relaxar-me celebrant
el plaer indescriptible que es estar amb tu avui que et fas gran
mentres fora de l’ull les espelmes es van apagant.