IMG_1293IMG_1766

 

 

Just en el moment
en què l’avió anava caient
sense control i la gent xisclava

em va venir a la ment
aquell clotet que et surt rient
i la llargada infinita del teu coll.

Els arbres
s’anaven acostant
ràpidament per la finestra.
I encara
que sembli inversemblant
no estava trist havent tastat els teus petons,
tot i el fum sortint dels alerons.

Just abans del cop
damunt d’un camp de gira-sols
i encapçalar demà les portades

un fort cop de vent
va redreçar-nos bruscament
i el capità ens va saludar per l’intèrfon.

Sonaven
de lluny com de costum
absurdament les ambulàncies.
I encara que sembli inversemblant
a l’endemà ja me n’havia oblidat
del que val la pena de veritat.

 

Els pets, frágil.