20120203-100409.jpg

Garfio, del qual es diu que era l’únic home a qui Barbacoa tenia por. D’aspecte era cadavèric i citrí i portava els cabells en llargs caragols, que a certa distància semblaven espelmes negres i donaven un aire singularment amenaçador al seu ampli rostre. Els seus ulls eren del blau del cel i profundament tristos, excepte quan li clavava  el garfi a algú, moment en què sorgien en ells dos punts rojos horriblement il·luminats . Pel que fa als modals, conservava encara un poc de gran senyor, de manera que fins i tot destrossava l’enemic amb distinció. També m’han dit que tenia reputació de bon narrador i que mai resultava més sinistre que quan es mostrava cortès, la qual cosa és probablement la millor prova d’educació i elegància, així com la presència del seu port, demostraven que no era de la mateixa classe que la seua tripulació. Home de valor indòmit, es deia d’ell que l’únic que li feia por era veure la seua pròpia sang, que era espessa i d’un color insòlit. En la seua vestimenta imitava les vestidures associades al nom de Carles II, per haver sentit dir en un període anterior de la seua carrera que tenia una estranya semblança amb els desventurats Estuardo. Però indubtablement la part més macabra era el seu garfi de ferro.

Peter Pan.  J.M. Barrie